Si alguna vegada has entrat a la nostra botiga del Perelló o has comprat la nostra mel en algun altre establiment, segur que t’hi has fixat: a les prestatgeries hi ha pots de mel gairebé transparents, d’altres d’un daurat intens i d’altres tan foscos que semblen cafè. I totes són mel, 100% natural i sense res afegit. Aleshores, d’on surt aquesta diferència tan gran de colors?
A L’Avi Lluís (Apícola Brull Casanova) ens ho pregunten molt sovint, i la resposta és tan senzilla com fascinant: el color de la mel l’escriuen les flors. Avui t’ho expliquem i fem un repàs de les nostres onze varietats, de la més clara a la més fosca.
Què decideix el color de la mel?
Les abelles no “pinten” la mel. El color ve de tot allò que porten al rusc quan recullen el nèctar de cada planta:
- Els pigments de la flor. Cada planta té els seus propis pigments naturals (com els carotenoides i els flavonoides), que passen del nèctar a la mel i li donen tons grocs, taronges o vermellosos.
- Els minerals. Com més minerals conté una mel (potassi, ferro, magnesi…), més fosca és. Per això les mels de muntanya i de bosc solen tenir colors tan intensos.
- L’origen: nèctar o melat. La majoria de mels surten del nèctar de les flors. En canvi, la mel de bosc surt del melat, una substància ensucrada que les abelles recullen tant de les fulles com de les glans dels arbres. És molt rica en minerals, i per això és la més fosca de totes.
Hi ha una regla general que funciona força bé: com més fosca és una mel, més intens és el seu sabor i més antioxidants naturals sol contenir. Les mels clares, en canvi, són més suaus, dolces i florals.
De la més clara a la més fosca: les nostres 11 varietats
El color de la mel no es mira només a ull: es mesura al laboratori amb l’escala Pfund, que va del “blanc aigua” (quasi transparent) a l'”ambre fosc”. I no és només una curiositat: cada tipus de mel té un rang de color que ha de complir per poder dur el seu nom. Si posem totes les nostres mels en fila, obtenim un degradat preciós:
Les mels clares: suaus i florals
- Mel de Llimoner: la més clara de totes, gairebé transparent. Delicada, fresca i amb un record cítric molt subtil.
- Mel de Taronger: d’un groc molt pàl·lid, amb l’aroma inconfusible de la flor de taronger. Una de les més dolces i perfumades. T’expliquem com la collim en aquest article.
- Mel de Romaní: clara i suau, és la primera collita de l’any al Perelló. Quan es cristal·litza queda d’un blanc cremós preciós.
- Mel de Lavanda: d’un groc daurat clar, amb unes notes florals i aromàtiques molt elegants.
Les mels ambrades: l’equilibri
- Mel de Mil Flors: la més variable de totes. Com que recull el nèctar de moltes flors diferents, cada collita té un to lleugerament diferent, del daurat a l’ambre. És la mel que millor reflecteix el paisatge de cada any.
- Mel de Farigola: d’un ambre intens amb reflexos rogencs, molt aromàtica i amb un gust persistent. Es fa a mitja muntanya, en zones de clima continental i àrid, i es cull a finals de primavera.
- Mel d’Eucaliptus: ambrada i amb tons terrosos. Té un gust peculiar, lleugerament balsàmic, que la fa molt apreciada els mesos de fred.
Les mels fosques: caràcter i intensitat
- Mel d’Alta Muntanya: aquesta sí que la fem al Pirineu, on portem les abelles amb la transhumància. D’un ambre fosc, rica en minerals i amb un gust intens que reflecteix la flora d’alta muntanya.
- Mel de Castanyer: d’un ambre fosc amb tons vermellosos. És la més amarga de la família, amb un final llarg i sorprenent. No deixa ningú indiferent.
- Mel de Bruc: densa, fosca i amb reflexos rogencs a contrallum. Terrosa, intensa i gens embafadora.
- Mel de Bosc: la més fosca de totes, gairebé negra. Feta a partir del melat, és rica en minerals i té un sabor profund, poc dolç i una mica maltós. T’expliquem el seu curiós origen a l’article Mel de Bruc i Melat de Roure.
El color pot canviar amb el temps?
Sí, i és totalment normal. Hi ha dues coses que fan canviar el color d’un mateix pot de mel:
- La cristal·lització la fa més clara. Quan la mel es solidifica, es torna opaca i agafa un to més clar. És un procés natural i un bon senyal de mel crua. La del romaní, per exemple, passa de transparent a blanca.
- El temps i la calor la fan més fosca. Amb els mesos, i sobretot si es guarda a prop d’una font de calor, la mel s’enfosqueix lentament. Per això et recomanem guardar-la en un lloc fresc, sec i a l’ombra.
Més clara o més fosca: quina és millor?
Cap! El color no indica la qualitat de la mel, sinó el seu origen. Una mel clara no és “més pura” ni una de fosca és “més forta” perquè sí: cadascuna és el reflex fidel de les flors i del paisatge d’on ve. Al nostre laboratori analitzem cada collita, també el color, per garantir que el que diu l’etiqueta és exactament el que hi ha dins del pot.
La millor manera de saber quina és la teva és tastar-les. Per a l’esmorzar o per endolcir una infusió, les clares són perfectes. Si t’agraden els sabors amb caràcter, per acompanyar formatges o per cuinar, prova les fosques.
Vine a la nostra botiga del Perelló i descobreix tot el degradat de colors de L’Avi Lluís. Segur que hi trobaràs la teva mel preferida!
