Quan algú ens visita o s’emporta un pot de mel cap a casa, és normal que ens pregunti per les flors, pel clima o per com ha anat la collita. La mel és la gran protagonista de la nostra feina. Però per als que ens dediquem a això, quan obrim un rusc de bon matí i aixequem el primer quadre, el que realment ens continua fascinant, any rere any, és l’estructura que ho sosté absolutament tot: la bresca.
L’origen de la bresca: Una construcció molt costosa
La bresca està feta exclusivament de cera d’abelles. A diferència del nèctar o el pol·len, la cera no es recull al camp, sinó que les abelles la segreguen (la suen). Aquest procés recau sobre les obreres joves, generalment entre els 12 i els 18 dies de vida, que desenvolupen unes glàndules cereres a la part inferior de l’abdomen.
Per produir cera calen dues condicions molt exigents: una temperatura elevada dins el rusc i una quantitat enorme d’energia. S’estima que per poder segregar només 1 quilo de cera, l’eixam necessita consumir entre 7 i 8 quilos de mel. Les abelles extreuen petites escates de cera del seu abdomen, se les porten a la boca i les masteguen, barrejant-les amb la seva pròpia saliva per fer-les mal·leables.
L’arquitectura hexagonal: Màxima eficiència
Un cop la cera està llesta, les abelles treballen en equip per donar-li forma, construint milers de petites cel·les. Per què sempre trien la forma d’un hexàgon?
No és casualitat, és una qüestió de supervivència i eficiència geomètrica. Si construïssin cel·les circulars, quedarien espais buits desaprofitats entre elles. Si les fessin quadrades o triangulars, l’estructura seria menys resistent. L’hexàgon permet aprofitar el 100% de l’espai, creant un disseny extremadament fort que pot suportar un pes enorme de mel utilitzant la mínima quantitat de cera possible.
A més, hi ha un detall tècnic fascinant: les abelles no construeixen les cel·les completament planes, sinó amb una inclinació d’entre 9 i 14 graus cap amunt. D’aquesta manera s’asseguren que el nèctar líquid no vessi per la força de la gravetat mentre l’estan deshidratant.
Un espai multifuncional: Cria, pol·len i mel
Un error molt comú és pensar que la bresca només serveix per guardar mel. En realitat, és una infraestructura multiusos que es divideix per zones dins el rusc:
-
La cambra de cria: La part central i més inferior de les bresques s’utilitza com a gran incubadora. És on la reina pon els ous i on es desenvolupen les larves fins a néixer.
-
El magatzem de proteïnes (Pol·len): Al voltant de la zona de cria, les abelles emmagatzemen el pol·len ben premsat, conegut com a “pa d’abella”. És la proteïna necessària per alimentar les larves.
-
El magatzem d’energia (Mel): A la part més alta del rusc i a les vores de les bresques s’hi emmagatzema la mel. Un cop està madura, les abelles segellen la cel·la amb una fina capa de cera verge anomenada opercle per conservar-la intacta.
Com gestionem i aprofitem les bresques a L’Avi Lluís?
Per als apicultors, una bresca ben construïda i neta és un tresor que hem de protegir. Quan arriba la temporada de collita i portem les alces plenes al magatzem del Perelló, l’objectiu general no és destruir l’estructura, sinó salvar-la.
Utilitzem eines de tall precises exclusivament per retirar l’opercle i introduïm els quadres en un extractor centrífug. La força de rotació fa sortir la mel de les cel·les sense trencar l’hexàgon. Retornar aquestes bresques buides als ruscs permet a les abelles estalviar-se l’esgotador esforç de reconstruir-les, centrant-se exclusivament a fer mel.
Ara bé, de forma molt puntual, algunes d’aquestes bresques noves, perfectament construïdes i segellades de mel, no passen per la centrifugadora. Les seleccionem al camp i les tallem a daus directament del marc de fusta per oferir-les com a mel en bresca. Aquest producte permet al consumidor mastegar la cera com si fos un xiclet i viure l’experiència de menjar la mel en el seu envàs original, exactament tal com ho fem els apicultors a peu d’abellar.
Ja sigui per retornar-la al rusc o per gaudir-la directament, la bresca és el reflex del treball incansable, la precisió i la saviesa d’aquests insectes extraordinaris.
