Quan obrim un rusc al Perelló i traiem un quadre, el primer que mira un apicultor no és la mel: és la cria. Perquè darrere de cada abella que veus volant per les nostres muntanyes hi ha una transformació completa que ha passat, amagada, dins d’una cel·la de cera.
A L’Avi Lluís vivim aquest cicle cada dia, i avui te l’expliquem fase per fase: quants dies dura, què menja cada abella mentre creix i per què una obrera canvia de feina a mesura que es fa gran.
Una metamorfosi completa: ou, larva, pupa i abella
L’abella de la mel té una metamorfosi completa, igual que les papallones. Dins de cada cel·la de la bresca passa això:
- L’ou (dies 1 a 3): la reina el pon enganxat al fons de la cel·la. Fa poc més d’un mil·límetre i, per a un ull no entrenat, sembla un gra d’arròs minúscul. Al tercer dia s’obre.
- La larva (dies 3 a 9): és una fase de menjar sense parar. Els primers tres dies totes les larves reben gelea reial; després, les obreres passen a una barreja de pol·len i mel. La larva multiplica el seu pes centenars de vegades en menys d’una setmana.
- L’operculació i la pupa (dies 9 a 21): les nodrisses tapen la cel·la amb una capa de cera porosa. A dins, protegida, la larva fila un capoll i es transforma: li surten els ulls, les potes, les ales i els pèls.
- El naixement: l’abella rosega l’opercle des de dins i surt tota despentinada, encara pàl·lida i tova. Al cap d’unes hores ja està treballant.
16, 21 o 24 dies: depèn de qui hi hagi a dins
No totes les cel·les triguen el mateix a obrir-se, i aquesta és una de les dades que més sorprèn a qui visita els nostres ruscs:
- La reina: 16 dies. És la més ràpida perquè menja gelea reial durant tota la seva fase larvària, en una cel·la especial molt més gran, penjada verticalment.
- L’obrera: 21 dies. La gran majoria de la població del rusc.
- L’abellot (el mascle): 24 dies. Neix d’un ou sense fecundar i és el que més triga.
L’escalafó de l’obrera: una feina nova cada setmana
Una obrera no tria la seva feina: li toca segons l’edat que té. A mesura que se li desenvolupen unes glàndules o unes altres, va canviant d’ofici:
- Dies 1 a 3 — netejadora: neteja i poleix les cel·les buides perquè la reina hi pugui tornar a pondre.
- Dies 4 a 11 — nodrissa: alimenta les larves. En aquesta etapa té les glàndules de la gelea reial a ple rendiment.
- Dies 12 a 17 — cerera i magatzemista: segrega cera per construir bresca nova i rep el nèctar que arriba de fora per deshidratar-lo i convertir-lo en mel.
- Dies 18 a 21 — guarda: vigila la piquera i decideix qui entra i qui no.
- Del dia 22 fins al final — pecoradora: surt a volar. És la que veiem a les flors buscant nèctar, pol·len, aigua i pròpolis.
I quant viu, al final, una abella?
Una obrera de plena temporada viu al voltant de 40 dies. No és una qüestió d’edat, sinó de desgast: volar quilòmetres cada dia carregada acaba amb les seves ales.
La reina, en canvi, pot viure de 3 a 5 anys i arribar a pondre fins a 2.000 ous en un sol dia en plena primavera. Quan envelleix o el rusc es queda petit, la mateixa colònia prepara reines noves: és el moment de l’eixam. Els abellots, per la seva banda, tenen una única missió, fecundar una reina, i no sobreviuen a l’aparellament.
Per què tot això li importa a un apicultor
Quan revisem una colònia, no comptem abelles: llegim la cria. Si veiem ous, larves de totes les mides i cria operculada ben compacta, sabem que la reina està sana i que el rusc té futur. Si falta alguna d’aquestes fases, alguna cosa no rutlla.
Per això, cada cop que et prens una cullerada de mel crua, recorda que darrere hi ha milers d’abelles que han fet aquest recorregut complet de 21 dies dins d’una cel·la de cera abans de sortir a volar per les Terres de l’Ebre.
