Hi ha una pregunta que ens fan sovint a la botiga: com pot ser que una mel de romaní i una de bruc, fetes per les mateixes abelles, no s’assemblin gens? La resposta no és dins del rusc. És al mapa.
Les abelles no van gaire lluny de casa. Normalment es mouen en un radi de dos o tres quilòmetres, i només s’allarguen més si no troben res a prop. Això vol dir que la mel que fan és, literalment, el que hi ha florit al seu voltant. Si vols una mel de taronger, no pots esperar que les abelles se’n vagin a buscar tarongers: has de portar les abelles als tarongers.
Això és la transhumància. I a l’octubre toca l’últim viatge de l’any: pujar els ruscs a la muntanya, al bruc.
Moure els ruscs allà on hi ha flor
La transhumància és carregar els ruscs i portar-los a la floració que toca en cada moment de l’any. Taronger a la plana, bruc a la muntanya. És una pràctica tan vella com l’apicultura, i és el que permet que una mel sigui monofloral de debò: que el pot tingui el gust d’una flor concreta i no d’un batibull de totes.
Per què es carrega de nit
Perquè és l’únic moment del dia en què hi són totes. De dia bona part de la colònia és fora buscant nèctar, i si carregues a ple sol et deixes mitja casa al carrer. De nit ja han tornat totes, fa fresca i estan tranquil·les.
Així que es tanquen els ruscs i es carrega a les fosques. Frontal al cap, mans fredes i caixa a caixa, amb el brunzit del rusc a dos dits de l’orella. Després, carretera: revolts estrets, el motor ressonant entre els pins i una càrrega que no es pot sacsejar, perquè al darrere hi viatgen milers d’abelles. Es va a poc a poc. Nosaltres no dormim; elles sí. Quan es fa de dia, ja són en un bosc nou i surten a reconèixer el terreny com qui estrena pis: unes quantes voltes al voltant del rusc per memoritzar on és la porta, i cap a la flor.
Triar el lloc no és qualsevol cosa
Un bon emplaçament té tres coses:
- Sol al matí: les abelles arrenquen abans i aprofiten més hores de llum.
- Aigua a prop: en beuen cada dia i també la fan servir per refrigerar el rusc quan pica el sol.
- Molta flor, i de la que toca: prou densitat dins d’aquest radi curt en què es mouen, o la mel no surt monofloral.
A partir d’aquí van els detalls de sempre: que el camió hi pugui arribar, que no quedi en un fondal on s’acumula la humitat, que estigui arrecerat del vent.
El calendari de la flor
Cada mel té la seva finestra, i és curta. Quan una floració s’acaba, o et mous o les abelles es queden sense res a fer:
- Primavera a la plana: taronger.
- Primavera a les muntanyes de secà: romaní.
- Estiu a la garriga: farigola.
- Estiu a les zones altes: prat d’alta muntanya.
- Tardor a la muntanya: bruc. És el viatge d’octubre, l’últim de l’any.
Per això hi ha anys millors i anys pitjors, i per això algunes mels són d’edició limitada: depenen d’una floració concreta que pot anar bé o pot no anar enlloc.
Per què això es nota al pot
Allà on portem els ruscs és el que després trobaràs al pot. No és una frase bonica, és tota l’explicació. El color, l’aroma i la intensitat d’una mel venen de la flor que l’ha feta: per això la de romaní queda gairebé blanca quan cristal·litza i la de bosc és de les més fosques que fem. Si vols estirar el fil, ho vam explicar a El color de la mel: clares i fosques.
La part que no surt a les fotos
Nits sense dormir, carreteres estretes, pistes forestals i molts quilos a coll: un rusc ple pesa el que pesa i no hi ha manera elegant de carregar-lo. Es fa amb fred o amb calor, i quan es descarrega l’últim rusc ja comença a clarejar. Unes hores després la botiga obre igual.
No és feina d’un de sol: els ruscs es passen de mà en mà, un a dalt del camió i un altre a baix, i qui es queda sense alè ho diu i es canvien els papers. Però entre caixa i caixa sempre hi ha riures. És de les feines més dures de l’any i, si ens ho preguntes, no la canviaríem.
Tastar el viatge
Tot això —les nits, els quilòmetres i els quilos a coll— acaba dins d’un pot. I la manera més directa d’entendre de què parlem és posar-ne dos de costat: la mel de taronger, que ve de la plana i de la primavera, i la mel de bruc, que ve justament d’aquesta pujada a la muntanya d’ara. Mateixes abelles, mateixa casa, i no s’assemblen en res.
Les tens totes dues a la botiga online, amb enviament gratuït a partir de 60 €, i a la botiga física del Rebost de l’Avi Lluís, al carrer Abellaire 3 del Perelló (de dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 15 a 19 h; dissabtes de 9.30 a 13.30 h).
