Amb l’arribada del juliol i les primeres onades de calor fortes, les altes temperatures s’instal·len definitivament a les nostres terres. Les persones busquem una ombra on refugiar-nos, abaixem les persianes i ens hidratem contínuament per suportar els dies més feixucs. Però… t’has preguntat mai com s’ho fan les abelles per no patir estrès tèrmic i sobreviure dins d’un calaix de fusta a ple sol?
A L’Avi Lluís (Apícola Brull Casanova), l’estiu marca un canvi de ritme radical per a les nostres colònies. El paisatge canvia, la humitat baixa i la prioritat absoluta de l’eixam passa a ser la supervivència i la regulació tèrmica. Avui t’expliquem la fascinant biologia que s’amaga darrere del sistema de refrigeració natural més perfecte del món animal i com afecta tot això a les mels que collim.
El gran perill de l’estiu: Per què calen 35 °C exactes dins el rusc?
L’interior d’un rusc funciona com una gran incubadora on neix i creix el futur de la colònia. Perquè les larves i la cria es desenvolupin correctament i neixin sanes, l’espai ha de mantenir una temperatura constant que volta els 35 °C. Això és vital, independentment de si a fora estem a zero graus a l’hivern o a 40 °C en ple mes de juliol.
A l’estiu, el repte és majúscul. Si la temperatura interior pugés massa, no només perillaria la vida de la cria, sinó que hi ha un risc estructural crític: la cera d’abella. Les bresques on emmagatzemen la mel i el pol·len estan fetes de cera, un material natural que es comença a estovar perillosament a partir dels 38-40 °C. Si la calor es descontrolés, l’estructura es podria fondre i col·lapsar.
Per evitar aquesta catàstrofe, la natura ha dotat les abelles d’un enginy i una organització sense fissures.
L’estratègia de refrigeració pas a pas
Com aconsegueixen refredar la casa en un dia d’onada de calor sense cap aparell electrònic? Ho fan dividint el treball en dos grans equips de rescat:
-
Les abelles ventiladores: Si t’apropes a un rusc en un dia de molta calor, veuràs un grup d’obreres alineades a l’entrada (la piquera) amb el cap mirant cap a l’interior i el cos molt ferm. Aquestes abelles aletegen de manera frenètica i constant, actuant com potents extractors naturals. L’objectiu és extreure l’aire calent i viciat de dins del rusc, forçant l’entrada d’aire nou i creant corrents de ventilació molt efectius per tots els passadissos de les bresques.
-
Les abelles aiguaderes: La ventilació per si sola a vegades no és suficient. És aquí on entren les heroïnes de l’estiu. Són obreres veteranes que aturen la seva feina habitual de recol·lecció de nèctar per dedicar-se exclusivament a buscar aigua. Absorbeixen l’aigua de basses, rius o abeuradors naturals i la porten al rusc dins el seu pap. Un cop allà, la distribueixen en micro-gotes per les parets de cera. Quan el corrent d’aire de les abelles ventiladores passa per sobre d’aquestes gotes, l’aigua s’evapora. Aquest procés físic roba calor a l’ambient, aconseguint fer baixar la temperatura interior de forma dràstica i immediata.
La nostra feina com a apicultors durant aquests mesos crítics, coordinada pels germans Brull, se centra a supervisar els assentaments constantment. Hem de garantir que als ruscs mai els faltin punts d’aigua neta i contínua a prop. A més, aprofitem l’ofici de la transhumància per moure els ruscs durant la nit cap a zones de muntanya i boscos més frondosos, on l’ombra i la frescor nocturna donen una treva a l’eixam.
I enmig de la calor, neixen els sabors intensos: Les mels d’estiu
Mentre una part de l’eixam lluita contra les altes temperatures, la resta de la colònia continua treballant als camps on encara hi ha floració. Les flors primaverals ja són història, el paisatge canvia i, amb ell, també ho fa la mel crua que extreiem en aquesta època.
Durant els mesos de calor intensa ens allunyem de les mels clares, suaus i transparents per endinsar-nos en el regne dels sabors amb molt de caràcter:
-
Mel d’Alta Muntanya: A les zones de més altitud, l’estiu arriba més tard i és molt menys agressiu. Allà, les nostres abelles recol·lecten el nèctar de flors silvestres d’altitud com l’esbarzer, el trèvol o les petites flors de prada. És una mel de color ambre mitjà, amb un perfum floral molt complex i tocs lleugerament afruitats. Gastronòmicament, és espectacular per contrastar amb formatges curats o per aportar personalitat a les vinagretes de les teves amanides estiuenques.
-
Mel de Bosc: També coneguda popularment com a melada, és el tresor més fosc de l’estiu i una de les varietats més apreciades pels amants de les mels intenses. La seva particularitat és que no neix del nèctar de les flors. S’obté de la saba dolça que segreguen les fulles d’arbres com les alzines i els roures quan fa molta calor. Les abelles recullen aquesta substància, creant una mel gairebé negra, excepcionalment rica en minerals com el ferro, molt menys dolça que les mels florals i amb marcades notes de fusta, regalèssia i fruits secs torrats. És l’acompanyament perfecte per a carns al forn o taules d’embotits.
Mentre tu gaudeixes de les vacances i del temps lliure, el cicle de la natura i la feina a L’Avi Lluís no s’aturen mai. T’animem a descobrir la riquesa i els contrastos d’aquestes varietats d’estiu a la nostra botiga online de mel natural i a recordar, la pròxima vegada que vegis una abella bevent aigua prop d’una font, l’increïble esforç vital que està fent per refrescar la seva família.
