Quan arriba el fred, el rusc no s’atura. Les abelles no hibernen: ho passen tot l’hivern juntes, enganxades les unes a les altres, formant una bola viva que s’escalfa a si mateixa. Aquesta bola té nom: el borrim hivernal (en castellà, racimo invernal; en anglès, winter cluster). Et expliquem com funciona, per què és tan eficaç i què hi tenim a veure els apicultors.
Les abelles no hibernen, s’agrupen
Un ós dorm i baixa el ritme del cos. Una colònia d’abelles fa una altra cosa: manté actiu el conjunt. Quan la temperatura de l’aire baixa per sota dels 10-14 °C, les abelles es van replegant dins del rusc i s’apleguen en un grup compacte sobre les bresques. Així, durant els mesos freds, la colònia deixa de sortir a buscar nèctar i viu de les reserves.
Fora de l’hivern la imatge és ben diferent: al rusc hi ha moviment, cria, pecoradores que van i vénen. Si vols veure com es forma una abella des de l’ou, tens tot el procés a el cicle vital de l’abella.
Com és un borrim: un nucli càlid i una escorça que aïlla
El borrim té dues parts:
- El nucli, al centre, on les abelles es mouen i generen calor.
- L’escorça, la capa exterior, formada per abelles molt juntes que fan d’aïllant i protegeixen l’interior del fred.
Les abelles de fora estan més fredes i gairebé immòbils; les de dins, més actives. No són mai les mateixes les que passen fred: segons les fonts que hem consultat, les abelles de l’interior i les de l’exterior van intercanviant els llocs, de manera que cap abella no es queda massa estona a la intempèrie del borrim. El mecanisme exacte d’aquest relleu encara no s’entén del tot, i ho diem tal com ho expliquen els especialistes.
Com fan calor sense moure’s del lloc
Les abelles escalfen el rusc fent tremolar els músculs de vol sense bategar les ales. Aquesta vibració crema energia i desprèn calor. Aquesta energia ve d’un lloc molt concret: la mel que van emmagatzemar durant la temporada.
La temperatura que cal mantenir depèn de si hi ha cria o no. Segons Honey Bee Suite, quan no hi ha cria el nucli es manté una mica per sota dels 29 °C, però si n’hi ha, cal mantenir-la a uns 34 °C. Les xifres varien segons l’estudi i la manera de mesurar-les, així que les hem de llegir com a ordres de magnitud, no com a valors exactes.
El borrim també s’adapta al fred: si fa més fred, es contreu i redueix la superfície per on perd calor; si l’àrea de la cria s’escalfa massa, s’expandeix i deixa passar més aire.
La mel, el combustible de l’hivern
Tot això només funciona si la colònia té menjar a prop. El borrim no és estàtic: es va desplaçant lentament sobre les bresques per arribar a la mel emmagatzemada, i això vol dir que una colònia pot passar gana encara que al rusc hi hagi mel, si se li queda lluny i fa molt de fred per moure’s. Per això l’apicultor revisa, abans de l’hivern, que cada colònia tingui reserves suficients. Pots veure com les abelles guarden i conserven la mel a com emmagatzemen la mel.
Aquí hi ha una idea que es repeteix: la mel que tu t’emportes al pot és la que sobra després d’assegurar que les abelles tindran de què viure. Una colònia sense reserves no arriba a la primavera.
Les abelles d’hivern: una generació diferent
A l’estiu, una abella obrera viu unes poques setmanes: en climes temperats, entre 3 i 6 setmanes a primavera i estiu, segons un estudi publicat a PNAS sobre la longevitat de la reina i de les obreres. Les abelles que han de resistir l’hivern no poden viure tan poc: han d’aguantar mesos fins que arribi la nova temporada.
Per això la colònia cria una generació especial a finals d’estiu i a la tardor, les abelles d’hivern. Segons el resum que en fa Pavel Hyršl a la Universitat Masaryk, un estudi va seguir una sola colònia durant gairebé dos anys i va concloure que la concentració total de proteïnes, el nivell de vitel·logenina i l’activitat antibacteriana de l’hemolimfa eren els tres millors marcadors per distingir abelles d’hivern de les d’estiu. Dit amb paraules senzilles: són abelles amb unes reserves i unes defenses que les fan més durables.
La reina i la cria a l’hivern
En climes temperats, la cria s’atura durant una part de l’hivern i la reina torna a pondre a l’inici de la primavera, dins del borrim. Això explica per què, a mesura que s’allarga el dia i puja la temperatura, la colònia torna a despertar. Aquesta fase la vam explicar a el despertar del rusc al febrer.
Quan alguna part de la cria es refreda massa, es pot perdre. És un dels motius pels quals la colònia reajusta la mida del borrim constantment.
Els riscos reals de l’hivern
- Colònies petites. Segons la Viquipèdia, els borrims grans (de l’ordre d’una pilota de bàsquet) sobreviuen millor que els petits (com una pilota de softbol), tot i que aquesta afirmació no porta cap cita.
- Fred prolongat. Quan el fred s’allarga, pot aparèixer més Nosema, una malaltia que debilita el borrim; és una dada atribuïda a Furgala (1975).
- Pèrdues normals. Que mori alguna part de les abelles durant l’hivern és esperable.
- Falta d’accés a la mel, tal com hem explicat.
Què fan els apicultors abans i durant el fred
La feina d’hivern és, sobretot, de preparació: revisar reserves, protegir els ruscs i tenir a punt el material per a la temporada que ve. Si t’interessa, ho expliquem a com preparen els apicultors les caixes.
Una conclusió per portar a taula
El borrim és, en el fons, una forma de cooperació: milers d’abelles que es relleven, s’escalfen i comparteixen una reserva que van fer mesos abans. Quan obres un pot de mel en un dia fred, pensa que aquell sucre l’han guanyat elles amb moltes setmanes de feina a la flor. Si vols conèixer la nostra gamma, tens la mel d’alta muntanya i totes les varietats a la botiga de l’Avi Lluís.






