Les abelles no fan mel per a les persones, sinó per a elles mateixes. La mel és la seva principal reserva d’aliment i el resultat d’un procés natural molt precís que els permet sobreviure quan no hi ha flors, especialment durant l’hivern. Entendre com les abelles emmagatzemen la mel ajuda a valorar encara més la seva feina i el valor real d’una mel de qualitat.
Tot comença quan les abelles obreres recol·lecten nèctar de les flors. Aquest nèctar s’emmagatzema al pap melari, un òrgan diferent de l’estómac digestiu. Durant el trajecte fins al rusc, el nèctar es barreja amb enzims com la invertasa, que transforma els sucres complexos en sucres simples, més estables i fàcils de conservar.
Un cop dins del rusc, el nèctar passa d’abella en abella. Aquest intercanvi no és casual: serveix per continuar l’acció enzimàtica i reduir progressivament el contingut d’aigua. Quan el líquid es diposita a les cel·les del rusc, encara no és mel, sinó un producte intermedi amb massa humitat.
Per reduir aquesta humitat, les abelles ventilen el rusc batent les ales de manera constant. Aquest procés pot durar dies, fins que el contingut d’aigua baixa aproximadament per sota del 18%. Només aleshores es pot considerar mel madura.
Quan la mel està a punt, les abelles segellen la cel·la amb una fina capa de cera. Aquest tancament impedeix que la mel absorbeixi humitat de l’ambient i evita fermentacions. Gràcies a això, la mel es pot conservar durant molt de temps sense fer-se malbé.
Aquesta reserva és essencial per alimentar el rusc quan no hi ha floració. Les abelles consumeixen la seva pròpia mel per mantenir la temperatura, nodrir les larves i garantir la supervivència de la colònia.
A l’Avi Lluís, respectem aquest procés natural i només recol·lectem la mel quan les abelles ja l’han emmagatzemat i segellat correctament, assegurant així una mel autèntica, madura i fidel al treball real de les abelles.
